dilluns, de febrer 28, 2011

roser amills i sílvia bel



el dimecres 2 de març a l'horiginal, a les 20,30 com sempre,

i

diran, declamaran, cridaran, projectaran, mormolaran, enfilaran, escamparan, llegiran, entonaran, esquitxaran, recitaran versos dels seus poemaris
tot just publicats

i de propina un video

video

jordi prenafeta recitant el seu poema "Dictadura"

dissabte, de febrer 26, 2011

JTC







posem que hi ha un JTC que no és Jusep Torres Campalans (tan fictici que s'ha fet real) ni un Jutge de Tribunal Constitucional per exemple. El d'avui és un Joan Todó Cortiella tan real que sovint sembla dil.luir-se en una inmaterialitat silenciosa (hem tingut grans diàlegs dadaistes en JT i jo: diàlegs entre un que mig sordeja i un que mig enmudeix i sospito que no soc l'únic amb aquesta experiència de comunicació parapsíquica en vista del que explica el seu editor M Adam Rubiralta) i a estones es materialitza travessant la sala fent un saltiró característic en direcció als pixadors.
Diguem també que exerceix de sénienc, de savi i de bonapersona, que parla a butxacades diuen, que no malgasta energies en deixar anar banalitats, que ara ja ha deixat los fòssils al ras i es posa a contar-nos les històries que guardava portes endins relligades en un volum d'un format agradable i sensual com una moleskine o un black-berry, un bell objecte que es deixa tocar, un breviari concebut com tots els productes de la factoria laBreu amb disseny acurat i  detalls com la il·lustració  rera la solapa, d'un Todó fumador furtiu (reconforta la reivindicació subliminal en aquests temps)
Una presentació d'en Sito Subirats, lúcida, contundent i hil.larant per moments i una performàtica truita d'hòsties cuinada pel xef David Ymbernon (a) Trianon, l'artista que somnia taronges, carabasses i bombones de butà, un brindis amb cicuta dels editors més suís-cides que es fan i es desfan, la lectura d'un fragment gore d'un dels relats presentats, envolten JT amb una aura d'alguna cosa semblant a satisfacció i fins i tot eufòria post-part. Una presentació de llibre i també un homenatge de tots els que sabem d'un escriptor d'altíssima qualitat i que ho és, sense estridències i sense escarafalls que fa feina amb esforç callat i constant i que, malgrat el que diu i si encara queda una mica de senderi a la nostra tribu serà llegit al seu poble i més enllà.Molt més enllà.

diumenge, de febrer 20, 2011

dijous tot todó!



LaBreu edicions us convida el proper dijous 24 de febrer a l'estrena mundial del primer títol de la nova col•lecció CICUTA dedicada a la narrativa catalana i les traduccions de literatura actual.
A butxacades de Joan Todó

presentat per Andreu Subirats i amb la intervenció de David Ymbernon

Serà on sempre ens estrenem: al BarLlibreria Horiginal (c/Ferlandina,29 Barcelona)
a dos quarts de nou.


La memòria, la carta, l’escola, la crisi, la figura de l’heroi, l’obra d’art o la joventut, entre altres, formen el ventall conceptual de propostes temàtiques que Joan Todó s’autoimposa, a priori, per construir cada un dels artefactes narratius que formen part d’aquest llibre.

Sorprenentment, malgrat l’autonomia i la dispersió de les temàtiques suggerides, els relats compresos en A butxacades formen un univers del tot unitari marcat per una veu narrativa molt personal i d’un talent i versatilitat extraordinàries que ofereix al lector una magistral visió de la devastació del món rural i suburbà assetjats per la crisi. Així, els contes d’aquest llibre atrapen el lector com si fossin una sola gran narració on, amb subtil ironia i un ús exquisit del llenguatge, l’autor pela la fruita d’una joventut que s’esvaeix al mateix ritme que desapareix o que canvia el món que li ha fet d’escenari, esdevenint, alhora, un homenatge a les sempre desemparades terres de l’Ebre.

s.e.m.p.e.r. 1: amb jaume pérez montaner

aquest dimecres comencem!


El 23 de febrer s'inaugura a Barcelona el projecte SEMPER: una nova iniciativa que hem posat en marxa per a poetes inquiets: la formació contínua en el camp de la poesia!




Teníem la necessitat imperiosa de rebre estímuls externs que ens ajudaren a enfrontar-nos a reptes desconeguts, o a reptes dels quals hauríem passat de llarg en la nostra producció poètica, i se'ns ha acudit de muntar el SEMPER, el Seminari Estable de Matèries Poètiques en Evolució i Recerca.
No és un curs de poesia! No és per a escriptors novells! És la medecina per als qui encara tenen una ànima jove i l'ànsia els crema entre els dits cada cop que es posen a escriure.

SEMPER és un espai per a l'estudi especialitzat de la poesia en totes les seues formes i expressions.
SEMPER neix de la inquietud per aprofundir en la tasca creadora i de la voluntat de fer-ho d'una manera oberta.
SEMPER pren cos en un cicle de lliçons magistrals i sessions pràctiques impartides per autors dotats d'habilitats i savieses específiques.


Jaume Pérez Montaner


El primer poeta que ens parlarà de com es construeix material poètic serà Jaume Pérez Montaner, poeta valencià de llarga trajectòria. Autor de nombrosos reculls des d'Adveniment de l'odi (1976) fins a Solatge (2009), passant per Màscares (1992), Fronteres (1994). Poeta, assagista i professor. Un mestre de veu serena i amable, però incisiva i sàvia, com la de Joan Fuster, de qui sap un fum de coses. Un poeta cosmopolita i de poble, que se'n va anar a Amèrica a parlar-los dels nostres poetes i, sobretot, d'Estellés, de qui en sap potser més encara, i que ens va dur de regal les traduccions d'e.e. cummings i d'Anne Sexton.

missa major


 joan manuel galeas
 meritxell gené
maria cabrera

santi arisa

si casa nostra és el que alguns han anomenat "catedral",
el dijous, amb l'acte de presentació del llibre-disc
del premi "terra i culltura", devia ser dia de missa major
o de pontifical, amb tota la jerarquia present:
cardenals, bisbes, canonges, sagristans i escolanets
oficiant la cerimònia emocionant d'una gran aportació a la difusió de la poesia
a través de la cançó.
Poesia i música reforçant-se mutuament i diferents institucions col.laborant en un objectiu comú.
Tot un exemple.

els (in)harmònics


jordi prenafeta
andratx badia
víctor verdú
i amat baró;
els quatre de la expedició (in)harmònica
de veus lleidatanes gens emboirades 
que enriqueixen el panorama de la poesia que ara es fa.
 

divendres, de febrer 18, 2011

sense senyal


dimarts, de febrer 15, 2011

Remi Raji:el video

diumenge, de febrer 13, 2011

felícia fuster



alguns dels participants al recital.
Gràcies a tots i especialment
a la Mireia Vidal-Conte,
esforçada "culpable" de desvetllar tantes complicitats
pel reconeixement de la poeta Felícia Fuster.

nit de cantàrides




brillants i polides, descarades, urticants a estones,
nou desembarcament de cantàrides, pasturades ara per Joan Tomàs:
veus noves i veus que es reafirmen,

dilluns, de febrer 07, 2011

3 poemes de remi raji

heus ací 3 dels poemes d'en Remi Raji
que es van poder escoltar el dijous passat 
amb traduccions de l'Annie Bats

Properament es publicarà una antologia bilingüe
de la poesia d'en Remi Raji
a l'editorial Lleonard Muntaner (col·lecció "L'obriülls)
 amb traduccions de l'Annie Bats





Crec que res no cura el Temps
A Mahmud Darwix

Encara hi ha un forat al sòl que trepitjàvem
Les flors encara sagnen amb marca de metralla

Crec que el Temps no cura res.
La cicatriu sols és una altra nafra
un altre nom per una violència oblidada
des-membrada, per sempre malferida,
pel record de la sang que encara hi és.

Crec que res no cura el Temps.
Quan vaig pels mateixos carrers
encara hi és el bombardeig d'angoixa
l'èxtasi estrany, l'aire pretensiós,
la ignorància dentuda del damnat.

El vent és ple de la remor del vi
Però jo flairo el trau de sang en l'aire.
I quan marxi, perdut o absent en l'avalot
Digueu al meu amor desbaratat,
I digueu a la casa del dolor
Que em recullin la sang en riu de cants...





Pròleg: Sóc el milió de caps...



Sóc el milió de caps que diuen en silenci als vents estranys
el meu país de memòries urgents, ...

Sóc l'arbre cactus, duc els vostres noms a l'escorça
Sóc l'alè brusc de l'huracà, us estimo fins a la mort

Sóc el sentit de la vostra supervivència
més enllà de la simfonia del Dolor. Sóc l'home que s'ofega
la serp potser és només la meva soga salvadora

Sóc la llengua aspredolça del brètol de ciutat
lligada a la bellesa i l'esclerosi de brutals síl•labes

Bec l'aire xafogós, el ruixat ràpid, el sol encès
Jo, la febre als llavis de covards engreixats

Canto els pecats del ramat, les escares del clergue
I què, si els sacerdots pronuncien la condemna

Sóc la fam de la mosca i l'amo de les llagues
Caníbals civils tots dos, s'entredevoraran abans d'una baralla

Sóc els morts trossejats que us trobeu pels carrers
els minsos deutes que fan nusos al vostre pa de cada dia

Sóc el talent, sóc la hipocresia del murri
la sang i el cop a aquesta pedra de país.



paraules de somni

M'agradarà regirar-te i ficar-me a la teva pell
Per ser, aquesta ombra sòbria al mirall d'indiferència

Mira'm, a poc a poc, contempla els iris on t'amagues
On hi ha l'ultrasò d'ocultes imatges sagnants

I com que sempre t'esmunys, t'esmunys, t'esmunys
Sé que t'espanta veure la hipnosi del teu propi silenci

Perquè sóc la darrera tomba d'una invisible edat dels morts
Sóc el primer que sembro la resiliència de la resurrecció

Per tu tremolo de parlar com el trombó imparable
Tinc set de contenir cançons com el cistell dels càntics
Però t'esmunys i t'esmunys
T'esmunys com el fill cínic d'un pare rabiüt

T'esmunys perquè et fa por sentir la teva pròpia imitació
Et mous i t'esmunys com el dia de més d'un any de traspàs

Esperaré al moll del teu simulacre d'anada i tornada
O com el tamboret intemporal de l'avi a la plaça

Esperaré per no abandonar-te mai a aquesta sordesa
M'agradarà dir-te coses que saps però no saps

I perquè la nostra és una cataracta-cicatriu d'angoixa
T'estimaré encara en aquest temps de l'odi i el còlera

Quan arribis a la cruïlla on res no vol dir res
A la cara em llegiràs el mapa de carreteres

I em sortiran dels llavis els mots seductors de la vida
Perquè la mort no és res més que un silenci impossible

I et sortiran des llavis les primeres síl•labes de la llum
El primer teorema del delit, el primer desig dels desitjos perduts

Junts sorprendrem el món de l'esperit
Plegats serem l'enveja del món de la carn

En la teva ombra em veuré a mi mateix i et veuràs en la meva
cap mirall no podrà contenir els tendons del nostre reflex

Caminarem mil anys enrere, enrere
Fins als serrats, les valls i la platja dels principis

Faràs servir la meva veu per compondre nous cants
I quan jo obri la boca teva serà la veu

En la fresca frenesia en la llum lírica
En el volcà de passió valenta, en això--

Somiarem somnis i els nostres somnis seran
les pedres-enclusa de nous temps, nous brots, nous fruits

El nostre somni, el meu somni, però on ets en aquest trànsit
Tornaré a la cruïlla on sé de ben segur que esperes...








diumenge, de febrer 06, 2011

felícia fuster, ara si



el dijous 10 de febrer,
(aquest cop si) arriba el
recital-homenatge a la Felícia Fuster,

Hi intervindran un tou de poetes i amants de la seva literatura:
Lluïsa Julià (curadora de la darrera edició de l'Obra completa), Feliu Formosa, Cinta Massip, Jaume C. Pons Alorda, Pura Salceda, Mireia Calafell, Núria Martínez Vernis, Vinyet Panyella, Marta Pessarrodona, Eduard Carmona, Ramon Farrés, Jordi Carrió...entre d'altres...!!

us continuem esperant a TOTS!!
Tots els assistents que volgueu recitar, prepareu-vos un parell o tres de poemes de la Felícia... o un escrit...o el que vulgueu... o alguna cosa de les seves traduccions..

dissabte, de febrer 05, 2011

més cantàrides


dimecres, festival de cantàrides,

5 poetes 5!

entre el somni i la ràbia


Remi Raji
Annie Bats, traduccions
Josep Pedrals
Txema Martínez
Cinta Massip
Blancallum Vidal
Jaume C.Pons
Joan Alavedra (acordió)

Brindis

Un brindis
per la dansa de l'escarabat piloter
Un brindis
pels emperadors del fang, i els huracans
Un brindis
pels voltors a la casa de la mort
Un brindis
pels llimacs, pels cargols en la guerra d'ossos
Un brindis
pels punys estrets sense ritmes
Un brindis
per la fatalitat d'una fam interminable
Un brindis
pel pregoner dels ofegats
Un brindis
per la pista dels cingles salvatges
Un brindis
per més sang als carrers
Un brindis
pels pòsits i els baixos fons
I un brindis
pel forat dins l'aire d'ales tallades

En les panxes dels volcans silenciosos
En la gola d'antres guturals...un brindis

volstenirgranotesambmi?



terapeutica marziana, còsmica, estratosfèerica-inductora d'estats alterats, improvisació controlada,
el cinabri com a psiquedèlia, esplèndides cites de la Vinuteca de J.V. nuesa introdueixen sorolls performàtics amb sense rever, desconcertat concert multiinstrumentistes sense fronteres,
admirable clímax sorolls alliberats i no tan caòtics fonemes vinosos.
Fumegen les runes del Cabaret Voltaire en sentir.
moments, instants sublims llueixen l'espurna, sempre l'espurna,
questionar camins, emoció vs. tècnica, pauta? assaig? estructura?
(gran Carles Andreu, molt gran)
respecte,
M'agrada però si
video